Jaume I de Malferit

Nombre al nacer Jaume I de Malferit
Nombre corto Jaume I
Sexo masculino

Eventos

Evento Fecha Lugar Descripción Notas Fuentes
Elegido 1435   Gobernador de Valencia de más allá del Júcar
1a
Ocupación de 1440 a 1442   Caballero del Rey Alfonso V de Aragón (1416-1458) en la Conquista de Nápoles
1b
Elegido 28 marzo 1445   Señor de Aielo
1c
Defunción hacia 1465    
1d

Padres

Parentesco con la persona principal Nombre Parentesco dentro de esta familia (si no es por nacimiento)
Padre Francesc de Malferit, Señor de Beneixida
         Jaume I de Malferit

Familias

    Familia de Jaume I de Malferit
  Hijos
  1. Francesc I de Malferit

Objetos

Árbol

  1. Francesc de Malferit, Señor de Beneixida
    1. Jaume I de Malferit
        1. Francesc I de Malferit

Ascendientes

Referencias a fuentes

  1. Soler, Abel: Aielo de Malferit. Geografia, història, patrimoni.
      • Fecha: 2011
      • Página: Página 142
      • Confianza: Alto
      • Cita:

        El cavaller Francesc de Malferit, senyor de Beneixida, i el seu parent Jaume de Malferit –instal·lat a Mallorca– participaren activament en les guerres de Sardenya, Castella i la Mediterrània Occidental
        (1420-1430), etc., juntament amb molts altres cavallers de Xàtiva, i rebrien llocs de prestigi a l’administració reial, amb estipendis o salaris envejables.466 Els seus respectius primogènits, Jaume (fill de Francesc, nat a Xàtiva) i Mateu (fill de Jaume, nat a Inca, Mallorca), es criaren a l’ombra dels pares, i tenien així ‘bon padrins’ com sol dir-se per a fer carrera a la cort. Jaume de Malferit, format en matèria
        de Dret, seria elegit pel rei Alfons per a exercir cap al 1435 l’ofici de de governador de Xàtiva o “lloctinent de governador del Regne de València dellà el riu Xúquer” (locumtenens gubernatoris Regni Valentie ultra flumen Xucari), un dels més importants del país.

      • Fecha: 2011
      • Página: Página 143
      • Confianza: Alto
      • Cita:

        Els Malfetit de Xàtiva i Mallorca cooperaren amb el sobirà, de manera molt destacada, en la guerra
        de conquesta de Nàpols (1440-1442) i l’acompanyaren en la seua entrada triomfal a la ciutat (juny
        del 1442), que fou preparada per mestres de cerimònia renaixentistes, com si fóra la desfilada d’un
        emperador romà, calcada dels relleus de l’Antiguitat clàssica.468 Després d’aquell triomf, el governador
        Jaume de Xàtiva i el seu cosí Mateu –doctor en dret, jurista de prestigi– col·laboraren en l’administració del Regne de les Dues Sicílies. I ho feren en companyia del primogènit de Jaume, anomenat Francesc, com l’avi, que era cambrer reial pel 1445.

      • Fecha: 2011
      • Página: Página 145
      • Confianza: Alto
      • Cita:

        El privilegi, atorgat a la ciutat de Barletta (Itàlia), el 28 de març del 1445, concedia a Jaume l’alta jurisdicció o mer imperi, és a dir, la potestat baronial, sobre la seua senyoria alfonsina d’Aielo (que comprenia també l’alqueria de Cairent) i els seus vassalls.

        El rei Magnànim justifica la concessió de “tota la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi” (omnem iurisdiccionem civilem et criminalem, altam et baxiam, merum et mixtum imperium) en “els bons serveis prestats” durant molts anys pel “nostre dilecte” cavaller Jaume de Malferit, en la guerra de Nàpols, i pel cambrer reial Francesc de Malferit, fill de Jaume (dilectum camerarium
        nostrum..., vestrum filium); ja que “per l’empresa que féu, la nostra Majestat obtingué el Regne de Sicília del Far ençà” (qui ab olim amprisia, huius Regni Sicilie citra Farum Magestati nostre obtinui).

      • Fecha: 2011
      • Página: Página 150
      • Confianza: Alto
      • Cita:

        El cavaller [Jaume] Malferit continuava exercint de governador Dellà Xúquer el 1455, i potser morira a mitjan dècada del 1460. Comptaria ja amb un palau flamant, per al seu successor, el ‘donzell’ Francesc.