Així es posà de manifest el 28 de novembre del 1487, quan Francesc II de Malferit –fill de Jaume II– es prometé en matrimoni amb Escolàstica de Vilanova i Castellà, filla del cavaller Joan de Vilanova i d’Elisabet Castellà. Els pares de la núvia, en lloc del ‘creix’ (l’equivalent a la meitat del dot, oferit pel marit a la muller) acceptaren una ‘compra fictícia’ de les alqueries d’Aielo i Cairent, que es verificaria a l’hora de contraure matrimoni els joves, el 1493. El dot oferit per la núvia era ben interessant (70.000 sous: 10.000 en diners; la resta en béns immobles i mobles) i el creix del marit (35.000 sous) tenia com a
garantia les possessions territorials o senyorials d’aquest (489).
(489) RELACIÓN del pleyto visto y por determinar, en grado de vista, concertado con citación e intervención de las partes, que sirve de memorial ajustado (...), que sigue don Pedro de Vallterra y Malferit contra doña Mariana Pertusa, viuda de don Carlos Roca, marqués de Malferit, como curadora de don Salvador Roca, marqués de Malferit, sobre la sucesión en propiedad de los lugares de Ayelo y Cairent, por la muerte de don Lucas Malferit (...), Tipogr. de José Esteban Dolz, València, 1766, p. 6.
[...]
Francesc de Malferit, no sols demostraria aquesta potestat [sobre Aielo], sinó que continuaria sent senyor d’Aielo i Cairent fins a la seua mort, l’any 1536. La muller, Escolàstica, sobreviuria fins al 1540.494 La part de Beneixida que posseïa (era una alqueria compartida amb altres cavallers), la vengué Francesc l’any 1497, conjuntament amb els altres posseïdors, a Beatriu Despuig, l’opulenta vídua del cavaller Lluís de Cabanyelles, que havia exercit de governador del Regne de València durant molts anys. La vídua invertí en aquesta compra la xifra astronòmica de 90.000 lliures valencianes.